En 1981, el tarbener Miquel Signes i Molines treia a la llum el llibre Historias de mi pueblo: (Tárbena), un dels capítols del qual estava dedicat al robatori de Benimassot (El Comtat). En Los siete niños de Tárbena (La gesta de Benimasot), Signes contava aquell cèlebre episodi de bandolerisme, barrejant elements d’una aparença més o menys històrica amb uns altres de ficticis i imaginatius. Anys més endavant, l’1 de juny de 1986, Francisco Gonzalo Seijo Alonso escrivia un article en el diari Información, on revelava més dades del famós atracament, però sense abandonar el gènere literari del relat fantàstic. Més recentment, Juan Luis Román del Cerro tornava a repassar, en la mateixa línia narrativa de Signes i Seijo, tots els detalls que van envoltar aquell succés en l’article Los bandoleros de Benimassot, que fou publicat el 4 d’abril de 2004 pel periòdic Información i que ara podeu consultar i àdhuc desar en l’enllaç següent:
Lloc dedicat a oferir els avanços en la investigació del bandolerisme valencià del segle XIX
dimecres, 7 de setembre del 2011
El robatori de Benimassot: la llegenda
En 1981, el tarbener Miquel Signes i Molines treia a la llum el llibre Historias de mi pueblo: (Tárbena), un dels capítols del qual estava dedicat al robatori de Benimassot (El Comtat). En Los siete niños de Tárbena (La gesta de Benimasot), Signes contava aquell cèlebre episodi de bandolerisme, barrejant elements d’una aparença més o menys històrica amb uns altres de ficticis i imaginatius. Anys més endavant, l’1 de juny de 1986, Francisco Gonzalo Seijo Alonso escrivia un article en el diari Información, on revelava més dades del famós atracament, però sense abandonar el gènere literari del relat fantàstic. Més recentment, Juan Luis Román del Cerro tornava a repassar, en la mateixa línia narrativa de Signes i Seijo, tots els detalls que van envoltar aquell succés en l’article Los bandoleros de Benimassot, que fou publicat el 4 d’abril de 2004 pel periòdic Información i que ara podeu consultar i àdhuc desar en l’enllaç següent: