divendres, 30 de desembre del 2011

Bandolers a Beniarrés

Aquest és el títol del primer dels meus articles sobre el bandolerisme valencià del segle xix (la ressenya bibliogràfica la trobareu en Bibliografia de l'autor –Material de Consulta–). Bandolers a Beniarrés fou publicat al desembre de 2008 en la revista Fent Poble que edita l’Associació Cultural L’Esportí de Beniarrés (El Comtat). El treball analitza el robatori comés, al novembre de 1816, pel Rajoler d’Ador i altres roders de Vilallonga i Beniflà a la Casa Comanda de Beniarrés. Si voleu accedir al seu contingut i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre les imatges següents (per a veure-les ampliades, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').
  

dissabte, 24 de desembre del 2011

La fuga de Cameta


L'ontinyentí Ignasi Urenya, conegut popularment com Cameta, fou un dels nombrosos roders que van operar en terres valencianes durant el tercer període del regnat de Ferran VII i, més concretament, entre els anys 1825 i 1827. En el seu moment, Cameta fou considerat per les autoritats com un lladre famós. Fou autor, entre altres malifetes, dels robatoris perpetrats a la casa de camp dels Pilarets i al barranc de la Vall Seca, tots dos indrets en terme d’Ontinyent. Després de fugir de la presó d’Ontinyent, Cameta va esdevenir un saltejador de camins en companyia del també ontinyentí Josep Francés Sanç, dit Mamma, i àdhuc va arribar a unir-se als bandolers de la Marina. 
(Arxiu Municipal de Xàtiva, lligall 757, exp. núm. 9, Expedient sobre persecució i extermini de lladres, contrabandistes i altres malfactors)
Ara, el grup de folk rock d’Ontinyent, Gent del Desert, ha estrenat el tema La fuga de Cameta, compost i arranjat per Jesús Barranco i Gonzàlez, en el concert oferit el 23 de desembre de 2011 al Lokal Batukem d’Ontinyent. El dimecres 28 de desembre de 2011, Gent del Desert tornarà a interpretar la cançó al Festival dels Innocents que es celebrarà al teatre La Clau de l'Alcúdia. Jesús Barranco ens revela que La fuga de Cameta formarà part de Processionària, pròxim àlbum de Gent del Desert, i fins i tot ha tingut la gentilesa d’avançar-nos la seua lletra:

A les ordres, senyoria, es presenta ací el sergent
de primera Miquel Àngel Aliaga i Benavent.

Jo sóc portador de noves sobre el cas que vol saber
del pròfug Ignasi Urenya, saltamarges bandoler.

Vosté bé sap de qui parle, monsenyor procurador,
d’eixe que diuen “Cameta”, el famós saltejador.

Jo li ho conte i l’alferes després li ho anotarà,
que no sé jo molt de lletra i manco de castellà.

He seguit amb la patrulla el rastre d’aquest roder
des que fugí de presidi disfressat de granader.

Fa deu mesos el van veure al seu poble, Ontinyent.
Se li hi uní Josep Sanç “Mamma” i potser una altra gent.

Per les viles i pels masos on ha fet girar el dau,
per les serres i les gorgues, he buscat el seu catau.

Tinc les proves que es trobava amb el Coixo d’Alfauir
en l’assumpte de Xeresa que tant ha donat a dir.

Un confident reialista del poble de Pedreguer
diu que el van veure embarcar-se en la ruta cap a Alger.

Mana res més, senyoria, d’Aliaga i Benavent?
Bé estarà que se’n recorde de l’ascens a subtinent!

dissabte, 10 de desembre del 2011

'El bandoler' de Lluís Llach

Aquesta cançó formava part, en principi, del segon disc del músic i cantautor gironí (en realitat, es tractava d'un single editat en 1968 per Concèntric). El bandoler hi destaca perquè combina dues tonalitats de veu oposades, fet que representa la primera evolució de Llach. Sobre aquest tema, el compositor català comenta en el seu web oficial que “un amic de Valls em deixà un llibre que tractava dels mossos d’esquadra i dels bandolers del segle passat [segle xix], i hi vaig trobar la història del bandoler Joan Serra; el seu caràcter em va impressionar, se m’acudí una lletra i al damunt vaig posar-hi una música, procurant que tingués tants contrastos com el personatge i els canvis de veu fossin molt marcats. Així va néixer El Bandoler”. Llach va interpretar la versió que podeu escoltar ara en el concert Un pont de mar blava que va oferir, al novembre de 1993, al Palau Sant Jordi de Barcelona.

diumenge, 4 de desembre del 2011

'Professió del vell roder', un poema de Vicent Andrés Estellés

El poeta valencià (Burjassot, l'Horta, 4 de setembre de 1924 València, 27 de març de 1993) guanyava en 1966 el premi Ausiàs March de poesia amb l'obra L'inventari clement, que fou publicada per l'Ajuntament de Gandia en 1971. Aquest llibre, segons Purificació Mascarell ("Vicent Andrés Estellés: la construcció poètica de la identitat valenciana", dins Impossibilia: Revista internacional de estudios literarios, núm. 2, Octubre 2011, pp. 139-153), destaca per "la voluntat de filar prim del poeta en lloar elements que poden semblar excessivament concrets o anecdòtics, com ara (...) la figura del roder". El poema Professió del vell roder podeu llegir-lo ara si premeu sobre la imatge (tot seguit, heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i de triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle', per tal de veure-la ampliada).