L'ontinyentí Ignasi Urenya, conegut popularment com Cameta, fou un dels nombrosos roders que van operar en terres valencianes durant el tercer període del regnat de Ferran VII i, més concretament, entre els anys 1825 i 1827. En el seu moment, Cameta fou considerat per les autoritats com un lladre famós. Fou autor, entre altres malifetes, dels robatoris perpetrats a la casa de camp dels Pilarets i al barranc de la Vall Seca, tots dos indrets en terme d’Ontinyent. Després de fugir de la presó d’Ontinyent, Cameta va esdevenir un saltejador de camins en companyia del també ontinyentí Josep Francés Sanç, dit Mamma, i àdhuc va arribar a unir-se als bandolers de la Marina.
(Arxiu Municipal de Xàtiva, lligall 757, exp. núm. 9, Expedient sobre persecució i extermini de lladres, contrabandistes i altres malfactors)
Ara, el grup de folk rock d’Ontinyent, Gent del Desert, ha estrenat el tema La fuga de Cameta, compost i arranjat per Jesús Barranco i Gonzàlez, en el concert oferit el 23 de desembre de 2011 al Lokal Batukem d’Ontinyent. El dimecres 28 de desembre de 2011, Gent del Desert tornarà a interpretar la cançó al Festival dels Innocents que es celebrarà al teatre La Clau de l'Alcúdia. Jesús Barranco ens revela que La fuga de Cameta formarà part de Processionària, pròxim àlbum de Gent del Desert, i fins i tot ha tingut la gentilesa d’avançar-nos la seua lletra:
A les ordres, senyoria, es presenta ací el sergent
de primera Miquel Àngel Aliaga i Benavent.
Jo sóc portador de noves sobre el cas que vol saber
del pròfug Ignasi Urenya, saltamarges bandoler.
Vosté bé sap de qui parle, monsenyor procurador,
d’eixe que diuen “Cameta”, el famós saltejador.
Jo li ho conte i l’alferes després li ho anotarà,
que no sé jo molt de lletra i manco de castellà.
He seguit amb la patrulla el rastre d’aquest roder
des que fugí de presidi disfressat de granader.
Fa deu mesos el van veure al seu poble, Ontinyent.
Se li hi uní Josep Sanç “Mamma” i potser una altra gent.
Per les viles i pels masos on ha fet girar el dau,
per les serres i les gorgues, he buscat el seu catau.
Tinc les proves que es trobava amb el Coixo d’Alfauir
en l’assumpte de Xeresa que tant ha donat a dir.
Un confident reialista del poble de Pedreguer
diu que el van veure embarcar-se en la ruta cap a Alger.
Mana res més, senyoria, d’Aliaga i Benavent?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada