Aquesta frase premonitòria que fa referència a l'existència del bandolerisme a una partida del terme de Pego (la Marina Alta, País Valencià), l'aportava Juan Bautista Codina Bas en l'article titulat La senda dels lladres, bandolerismo, publicat el 28 de novembre de 2009 en el setmanari Canfali-Marina Alta. Si voleu accedir al
contingut de l’article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre
la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar
el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la
imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opició 'Obrir
vincle').
Lloc dedicat a oferir els avanços en la investigació del bandolerisme valencià del segle XIX
dissabte, 8 de desembre del 2012
dimecres, 28 de novembre del 2012
Bandolers a Canal 9
El 5 de desembre de 2011, l'informatiu Notícies 9 de Canal 9 emetia un reportatge sobre els roders que van operar al País Valencià al llarg de la centúria dinovena, reportatge que era signat pel periodista teuladí Joan Llobell.
dissabte, 17 de novembre del 2012
Primera entrevista al programa 'Pego, París i Londres' de Ràdio Pego
El dijous, 13 de maig de 2010, els professors Vicent Morera i Joan Sendra em convidaven per primera vegada al seu programa Pego, París i Londres de Ràdio Pego, perquè els parlara de bandolerisme valencià del Vuit-cents i, especialment, perquè els contara els detalls més rellevants del meu llibre La senda dels lladres. Ara podeu escoltar l'entrevista íntegra, mitjançant el reproductor següent:
dilluns, 5 de novembre del 2012
Entrevista al programa 'Así son las mañanas en Valencia' de la COPE
El 8 de novembre de 2010, setmanes després d'eixir a llum el llibre El Tio Joan de la Marina: un bandoler d'Ador en terres del Xúquer i el Túria (1851-1878), el periodista Vicent Quintana m'entrevistava al programa Así son las mañanas en Valencia de COPE-València. Ara podeu escoltar el document sonor, mitjançant el reproductor següent:
diumenge, 21 d’octubre del 2012
El carletí Doménec Anyó Primo
Aquest és el títol de l'article que signava Vicent Climent Ferrando, el 17 de juny de 2012, en la seua columna d'opinió, titulada Història viva, de l’edició de la Ribera del diari Levante-EMV. Si voleu accedir al
contingut de l’article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre
la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar
el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la
imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opició 'Obrir
vincle').
dilluns, 1 d’octubre del 2012
El bandolerisme a casa nostra
Aquest és el títol de l'article d'opinió que va signar Emili Selfa, el 19 de gener de 2012, en l'edició de la Safor del diari Las Provincias sobre el meu llibre Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833). Si voleu accedir al contingut
de l'article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre la imatge següent
(per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí
-Firefox- i triar l'opció
'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció
'Obrir vincle').
divendres, 14 de setembre del 2012
Entrevista en Tele 7 Safor
L'entrevista s'emetia el 12 de juny de 2012 en el programa A tu gusto de Tele 7 Safor, que conduïa Carmen Berzosa. En ella, vaig comentar algunes qüestions referents als meus llibres i també vaig repassar altres detalls interessants del bandolerisme que es va manifestar al llarg del segle xix a les comarques centrals i, especialment, a la Safor.
dimarts, 28 d’agost del 2012
'Acabaren com Camot', una lectura recomanada
Aquest és el títol de la crítica que va signar l'escriptor Vicent Sanchis i Martínez, el 5 de gener de 2012, en l'edició
de la Ribera del diari
Levante-EMV sobre el meu llibre Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps
de Ferran VII (1814-1833). Si voleu consultar la informació, heu de prémer
sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el
botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el
botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir
vincle').
dimarts, 21 d’agost del 2012
El Tio Joan de la Marina ja té la seua història
L'edició de la Safor del diari Levante-EMV publicava, el 13 d'agost de 2010, un reportatge sobre el meu llibre El Tio Joan de la Marina: un bandoler d'Ador en terres del Xúquer i el Túria (1851-1878), signat pel periodista Miquel Font. Si voleu accedir al contingut de l'article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').
dilluns, 13 d’agost del 2012
Entrevista al programa 'Hoy por Hoy' de Radio Alcoy
dimecres, 8 d’agost del 2012
El robatori a cal prevere de Bocairent
Aquest és el
títol d'un dels meus primers articles sobre el bandolerisme valencià del segle xix (la ressenya bibliogràfica la
trobareu en Bibliografia de l'autor –Material de Consulta–). El robatori a cal prevere de Bocaient va eixir publicat,
al febrer del 2010, en el programa de festes editat a Bocairent en
honor a sant Blai. El treball estudia l'assalt perpetrat, a mitjan desembre de 1849,
per catorze o setze desconeguts a cal rector de la vila de les mantes, Manuel Aparicio. Si us interessa consultar l’article, heu de prémer sobre
les imatges següents (tot seguit, heu de clicar sobre el botó dret del ratolí
i, finalment, heu de triar l’opció ‘Visualitza la imatge’ per tal de veure-les
ampliades).
dimecres, 1 d’agost del 2012
Entrevista en TV Comarcal
L'entrevista s'emetia el 9 de maig de 2012 en el magazín Bon Dia Comarcal de TV Comarcal, que condueix José Antonio San Martín Frigols. En ella, vaig comentar algunes qüestions referents al meu llibre Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833) i també vaig repassar altres detalls interessants del bandolerisme que es va manifestar a les comarques centrals al llarg de la centúria dinovena.
dilluns, 23 de juliol del 2012
La conferència de Xaló
El 5 de juny de 2009 vaig oferir a Xaló, la Marina Alta, la primera de les meues xerrades sobre el bandolerisme valencià del Vuit-cents. La conferència duia per títol Bandolerisme als voltants de la serra de Bèrnia al segle xix i va ser impartida en el marc de la Jornada sobre el segle xix que va organitzar l'Ajuntament de Xaló. Ara teniu l'oportunitat de consultar el contingut de la intervenció, prement sobre les imatges següents (per a veure-les ampliades, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').
dimarts, 17 de juliol del 2012
La llegenda de Camot
Font de la plaça d'Aldomar o d'Alexandre VI, a Xàtiva (Fons d'Edicions Tívoli).
Conta Toni Cucarella en el pròleg del llibre Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833) que fa uns anys, mentre feia un programa de ràdio sobre curiositats històriques i culturals de la Costera a Ràdio Xàtiva SER, el bibliotecari Vicent Orquín li va passar la còpia d'un article del prevere i historiador d'Énguera, Pedro Sucías, publicat en el periòdic local El Heraldo de Játiva en 1911. "Has quedat com 'Camot'" era el títol que encapçalava aquell article. Podríem dir que el relat de Sucías, tot i que té una aparença més o menys històrica, s'inspira més aïna en esdeveniments reals que la tradició oral i popular ha transformat i exagerat, addicionant-hi elements imaginatius o ficticis en una major o menor proporció. En ell, el capellà enguerí revela els orígens d'un personatge que fins no fa gaire "era simplement un nom sense història, fòssil dins una molt coneguda i encara emprada sentència popular: Hem quedat (o acabat) com Camot". A l'abril de 2005, Cucarella treia a llum al seu bloc Toni Cucarella en roba de batalla els passatges més interessants del document de Sucías, i que ara podeu consultar a continuació:
Diem:
«Hem quedat com Camot», i volem expressar que hem quedat malament, que les
coses ens han eixit entortellades, que hem estat víctimes de la desgràcia. De molts
dels personatges que hem anat anomenant –Tacó, Carracuca, Piu, Tronc, Garró...–
només coneixem allò que diu la frase que els reporta: de les seues vides, si és
que potser existiren de veritat i no foren protagonistes d'alguna rondalla
inventada, no sabem res més. En canvi, de Galima, roder de la Costera, alguna
notícia n'hem pogut donar. I tot seguit n'hi donarem de Camot. Abans de fer els
cinc cèntims de la seua desgraciada biografia, cal, primer de tot, donar les
gràcies a Vicent Orquín, bibliotecari de Xàtiva, que va ser qui em va
proporcionar les dades que tot seguit escudellaré. El que referiré de Camot ho
he amprat –manllevat– de l'article que l'any 1911 va publicar el prevere Pere
Sucías a El Heraldo de Játiva, i que va titular, com no
podia ser d'una altra manera, Has quedat com «Camot».
Francesc Navarro, més conegut pel malnom de Camot,
va nàixer a Xàtiva, al barri de les Barreres (extramurs de la ciutat), l'any
1780. De jove va seguir l'ofici de son pare: carreter. Però, segons Sucías,
Camot era amic del comboi i la gresca, freqüentava les tavernes i tenia fama de
fatxenda i buscaraons. Com que li agradava la bona vida i defugia la faena
–fuig, faena, fuig!–, es va posar a roder, sobretot per la zona de Cerdà, és a
dir, pel camí reial. Feia robatoris de poca consistència, però que el dugueren
sovint a la presó. Fins que l'any 1826 feren la feta del canonge Cebrià, home
de família rica. Era vell, el canonge, i en tenien cura una fadrina tan vella
com ell i un acòlit. Vivia en el carrer que avui porta el seu nom, i que puja
des del final del carrer de Sant Francesc a la plaça de Santa Tecla o de la
Zona.
La colla de Camot va intentar robar a cal canonge
Cebrià. Amb un filaberquí feren un forat en la finestra, després amb un serrutx
ampliaren el forat per tal de passar-hi el braç i moure el passador que tancava
la finestra. L'acòlit que convivia amb el canonge va sentir el soroll i va
descobrir el braç del lladre que intentava manipular el passador. L'acòlit va
agafar la corretja del pantaló i amb ella va lligar el braç del lladre, de
manera que aquest no podria fugir-se'n. Què feren els seus companys ara que
havien estat descoberts? El mataren d'una punyalada al cor i li tallaren el cap
i el despullaren, tot amb la idea que no pogueren identificar el cadàver i, per
tant, que no pogueren aclarir amb qui treballava el mort.
Abans de tres mesos, un llaurador va trobar el cap
tallat en un paller de la partida de Divendres. Ara que ja sabien qui havia
intentat aquell robatori, la colla de Camot va ser detinguda. Eren cinc en
total, comptant-hi Camot. I tots foren condemnats a morir en la forca. Camot
havia de ser penjat l'últim i a part. Però se'n va fugir esmunyint-se pel forat
del comú. Va travessar tot el clavegueram, i «molt va patir en el trajecte, unes
voltes per l'estretor del camí, i unes altres per les emanacions que
l'ofegaven». Finalment, va poder eixir a la Font del Lleó, vora la porta
principal de la ciutat emmurallada. Anava espentolat i ple de merda. Va
llavar-se en la font i va acudir a demanar ajuda al forn de Santa Anna. Allí,
un aprenent es va avenir a socórrer-lo, i mentre Camot s'amagava a l'alcavor el
xicon va anar a buscar-li roba neta. Però mentre Camot dormia la fornera el va
descobrir i va avisar la justícia. I el detingueren sense saber que era Camot.
Pura xamba. A partir d'aquell moment, Camot no pararia de lamentar-se: «Que
desgraciat que sóc!».
Diu Sucías, i jo li ho traduesc: «Als tres dies va
arribar el botxí, a poqueta nit. L'endemà, se li va llegir la sentència, i
transcorregut el termini legal, allà a les onze del matí va ordenar-se una
processó a la porta de la presó. Al cap hi anava un redoblant marcant un pas
llarg; el seguia un crucifix amb dos fanalets, l'un al costat de l'altre;
darrere hi venien moltes persones amb llargues capes, a la usança d'aquell
temps, i presidia tota aquella filera Camot en mànegues de camisa a cavall d'un
mal burro...» La comitiva va resseguir el carrer Montcada, la plaça de
l'Almodí, la plaça de Santa Tecla, fins a la plaça de la Bassa (dita de les
Forques). En tot aquest trajecte, Camot se'n planyia: «Sóc molt desgraciat! No he mort ningú, però vaig a ser penjat. Sóc molt
desgraciat!».
Val a dir que el relat sencer, i extens, del prevere Pere Sucías, és ben
colpidor; fins i tot s'hi atreveix a fer una crítica contundent contra la pena
de mort dient poquet i bo de l'ofici de botxí.
dimecres, 11 de juliol del 2012
Roders que mai no es rendien
L'edició de la Costera, la Canal de Navarrés i la Vall d’Albaida del rotatiu Levante-EMV
publicava, el 22 d'octubre de 2011, un article d’opinió sobre el llibre Acabaren
com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII
(1814-1833). Si voleu consultar la informació, heu de prémer sobre la
imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el
botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la
imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').
dimarts, 3 de juliol del 2012
Debat al programa 'A2-cultura' de Canal Nou 24
El divendres, 11 de
novembre de 2011, el programa A2-cultura
de Canal Nou 24, presentat i conduït pel periodista Josep Lluís Torró, emetia
un debat sobre bandolerisme valencià en què participàvem el professor i
escriptor d’Otos, Joan Olivares, i jo mateix. Si us interessa, ara teniu la possibilitat
de veure’l íntegrament.
diumenge, 24 de juny del 2012
Els senders dels lladres
El professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i periodista, Lluís Bonada, signava en el setmanari El Temps del 29 de juny de 2010 un interessant i acurat reportatge sobre el bandolerisme que es va manifestar al País Valencià al llarg del primer terç de la centúria dinovena. L'article eixia a llum amb motiu de la publicació del meu primer assaig, La senda dels lladres: bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839). Si us interessa consultar-lo ara, heu de prémer sobre les imatges següents (en acabant, heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle', per tal de veure-les més grans).
dimarts, 19 de juny del 2012
I que dos ciris tinguen flama…
Aquest és el títol de l'article que el crític literari i escriptor, Antoni Zaragozà, va escriure sobre el meu treball El Tio Joan de la Marina: un bandoler d'Ador en terres del Xúquer i el Túria (1851-1878) en el Posdata, suplement cultural del diari Levante-EMV, del 22 d'octubre de 2010 (núm. 721, p. 3). Si voleu accedir al contingut de l'article i inclús guardar-vos-el, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').
dimecres, 13 de juny del 2012
Entrevista al programa 'Pego, París i Londres' de Ràdio Pego
El dijous 11 de novembre de 2011, els professors Vicent Morera i Joan Sendra em convidaven al seu programa Pego, París i Londres de Ràdio Pego, perquè els parlara de bandolerisme i, alhora, els contara els detalls més significatius d'aquest fenomen social i l'evolució que va experimentar al País Valencià al llarg del Vuit-cents. Ara podeu escoltar l'entrevista íntegra, mitjançant el reproductor següent:
dilluns, 4 de juny del 2012
Presentació a Ontinyent del llibre 'Acabaren com Camot'
L'acte es va celebrar el divendres, 1 de juny de 2012, a la Biblioteca Pública Sant Josep. Entre els assistents es trobava l'escriptor i novel·lista ontinyentí, Ramón Cerdá Sanjuán, qui ho va gravar tot i, posteriorment, va muntar un reportatge de vídeo que recollia un dels moments més àlgids i aplaudits, com ara quan els músics Jesús Barranco Gonzàlez i Xavi Requena Reig, tots dos membres del grup Gent del Desert, van interpretar en directe la cançó La fuga de Cameta.
dilluns, 28 de maig del 2012
Bandolers, des del Mondúber al Montgó
El 22 de gener de 2010, el diari Levante-EMV
publicava, en el número 695 del suplement cultural Posdata, la crítica del periodista i escriptor, Antoni Zaragozà, sobre
l'assaig La senda dels lladres: Bandolerisme als voltants de la serra de
Mostalla (1806-1839). Si voleu accedir al contingut de
l'article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre les imatges següents
(per a veure-les ampliades, primerament heu de clicar el botó esquerre del
ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').
divendres, 11 de maig del 2012
A propòsit del Tramusseret de Benirredrà
Una quadrilla de roders que des de la primavera de 1797 va fer estralls a
les comarques de la Safor, la Vall d’Albaida, la Costera i el Comtat va
ser l’acabdillada per Vicent Mas Capó, sobrenomenat el Tramusseret i
fill de Benirredrà, població propera a
Gandia. En relació amb el lloc de naixença del Tramusseret, val a dir
que la historiografia va sostenir en un principi que era de Beniardà,
municipi de la Marina Baixa radicat a la vall de Guadalest. El susdit
argument, emperò, sempre ha pecat de poca solidesa. Només hem de veure
que molts dels companyons del Tramusseret eren de la Safor. El que va
passar en el seu moment fou que alguns investigadors es van fiar d’una
font primera, com són els llibres de desemparats, sentenciats i
ajusticiats de la Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats de
València, en un dels quals hi ha anotat que el Tramusseret era de
Beniardà. La confusió ha estat sempre patent. I tot rau en la
transformació per permutació del topònim oficial Benirredrà en la forma
vulgar Beniadrà, l’ús de la qual està fortament arrelat entre els
benirredrans i les benirredranes. Entre Beniadrà i Beniardà, per tant,
hi ha escasses diferències. Si comparem els dos mots, detectem una
espècie de conflicte homonímic, per dir-ho d’alguna manera.
[M. Arcos i Martínez, Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833), 2011, pp. 22 i 23]
Vista general de la devesa i l'horta de Gandia, presa des del cim del massís del Mondúber (Font: Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, t. 1, 1795).
[M. Arcos i Martínez, Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833), 2011, pp. 22 i 23]
Vista general de la devesa i l'horta de Gandia, presa des del cim del massís del Mondúber (Font: Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, t. 1, 1795).
dilluns, 16 d’abril del 2012
Els fets de Canals i la fi del Gat de Carlet
Si voleu més informació sobre aquest tema, podeu consultar les pp. 109-124 del llibre Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833).
Imatge 1: Vista parcial del carrer del Mig de Canals.
Imatges 2 i 3: Indult concedit pel capità general de València al confident Escuder (Arxiu Municipal de Xàtiva, llig. 757, exp. núm. 7, 27 de gener de 1828).
Imatges 2 i 3: Indult concedit pel capità general de València al confident Escuder (Arxiu Municipal de Xàtiva, llig. 757, exp. núm. 7, 27 de gener de 1828).
dimarts, 3 d’abril del 2012
Bandolers a Bocairent
Aquest és el títol del segon dels meus articles sobre el bandolerisme valencià del segle xix (la ressenya bibliogràfica la trobareu en Bibliografia de l'autor –Material de Consulta–). Bandolers a Bocairent va eixir publicat, al febrer del 2009, en el programa de festes editat a la vila bocairentina en honor a sant Blai. El treball estudia el robatori perpetrat, al març de 1817, per una quadrilla de roders de la Safor, la Vall d’Albaida i el Comtat a ca Martí Belda Belda. Si us interessa consultar l’article, heu de prémer sobre les imatges següents (tot seguit, heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció ‘Visualitza la imatge’ o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle', per tal de veure-les ampliades).
diumenge, 25 de març del 2012
Rescatant la memòria dels bandolers
L'edició de la Safor del diari Levante-EMV publicava, el 16 d'agost de 2011, un reportatge sobre el llibre Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833). Si voleu accedir al contingut de l'article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí
-Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').
-Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').
dimarts, 7 de febrer del 2012
La Safor fou terra de bandolers
El 7 de desembre de 2008, el periòdic Levante-EMV publicava, en la seua edició de la Safor (País Valencià), el primer article sobre l'assaig La senda dels lladres: Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839). El treball era signat pel periodista oliver, Miquel-Àngel Font i Sempere, i eixia a la llum a poc d'espai que la Societat Coral el Micalet em guardonara amb el XV Premi Francesc Ferrer i Pastor d'investigació vers la llengua, la cultura o la societat. Si voleu consultar la informació, heu de prémer sobre la imatge següent (primerament, heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle', a fi de veure més gran la imatge).
Aproximació als aspectes socials del bandolerisme vuitcentista valencià: el cas d'Oliva
Ací teniu l'article que va eixir publicat en el número 7 de la revista Cabdells, i que ara podeu consultar i, fins i tot, desar-lo del RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert):
Aproximació als aspectes socials del bandolerisme vuitcentista valencià: el cas d'Oliva
dimecres, 18 de gener del 2012
Entrevista al programa ‘Encontres’ de Canal Nou 2
dilluns, 16 de gener del 2012
La llegenda del Tio Joan continua viva a Llombai
El llombaí Vicent Climent Ferrando va publicar ahir –15 de gener de 2012–, en l’edició de la Ribera del diari Levante-EMV, un article sobre bandolerisme titulat Vicent Estruch Mascarell. En realitat, Vicent Estruch Mascarell fou un roder d’Ador (La Safor) conegut pels seus íntims, i també per les seues víctimes i els seus enemics, com el Tio Joan de la Marina. En la columna, Vicent Climent Ferrando resumeix els detalls més significatius de la vida d’aquell bandoler, però sobretot deixa constància de l’existència de tres documents que han fet possible que una rondalla sobre el Tio Joan, que s'ha transmés de pares a fills en terres del marquesat de Llombai (La Ribera Alta), haja quedat immortalitzada per sempre. Si voleu accedir al contingut de l’article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opició 'Obrir vincle').
diumenge, 1 de gener del 2012
Que desgraciat que sóc!
Amb aquesta frase mítica, el crític literari i escriptor, Antoni Zaragozà, encapçalava la ressenya del meu treball Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833), que va aparéixer en el Posdata, suplement cultural del periòdic Levante-EMV, del 4 de novembre de 2011 (núm. 758, p. 4). Entre altres coses, Zaragozà comentava que el fenomen del bandolerisme “no ha tingut la merescuda atenció per part dels historiadors de casa, pot ser perquè li han atribuït escassa rellevància històrica, cosa que Arcos desmenteix des dels seus llibres, estudis, opuscles i articles que ha dedicat al bandolerisme valencià”. A més a més, Zaragozà subratllava que “l’autor ha esmerçat temps, paciència i una dedicació exhaustiva en la recerca de documentació: arxius, protocols, hemeroteques, biblioteques, lligalls, etc., a més, ha estirat del cabdell de la tradició oral i l’imaginari col·lectiu contrastant-los amb la documentació oficial fins destriar la veracitat dels fets i trobar-se amb uns personatges ben allunyats de l’estereotip popular i de les llegendes romàntiques”. Antoni Zaragozà destacava que el llibre està “escrit amb l’agilitat verbal del periodista d’investigació” i ensems afegia que “Arcos ens ofereix la narració rigorosa d’uns fets certs, d’una història recuperada”. Si us interessa consultar l’article, heu de prémer sobre la imatge següent (tot seguit, heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció ‘Visualitza la imatge’ o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle', a fi de veure-la ampliada).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)