dissabte, 8 de desembre de 2012

Cuida't dels racons de Pego

Aquesta frase premonitòria que fa referència a l'existència del bandolerisme a una partida del terme de Pego (la Marina Alta, País Valencià), l'aportava Juan Bautista Codina Bas en l'article titulat La senda dels lladres, bandolerismo, publicat el 28 de novembre de 2009 en el setmanari Canfali-Marina Alta. Si voleu accedir al contingut de l’article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opició 'Obrir vincle').

dimecres, 28 de novembre de 2012

Bandolers a Canal 9

El 5 de desembre de 2011, l'informatiu Notícies 9 de Canal 9 emetia un reportatge sobre els roders que van operar al País Valencià al llarg de la centúria dinovena, reportatge que era signat pel periodista teuladí Joan Llobell.

dissabte, 17 de novembre de 2012

Primera entrevista al programa 'Pego, París i Londres' de Ràdio Pego


El dijous, 13 de maig de 2010, els professors Vicent Morera i Joan Sendra em convidaven per primera vegada al seu programa Pego, París i Londres de Ràdio Pego, perquè els parlara de bandolerisme valencià del Vuit-cents i, especialment, perquè els contara els detalls més rellevants del meu llibre La senda dels lladres. Ara podeu escoltar l'entrevista íntegra, mitjançant el reproductor següent:

dilluns, 5 de novembre de 2012

Entrevista al programa 'Así son las mañanas en Valencia' de la COPE


El 8 de novembre de 2010, setmanes després d'eixir a llum el llibre El Tio Joan de la Marina: un bandoler d'Ador en terres del Xúquer i el Túria (1851-1878), el periodista Vicent Quintana m'entrevistava al programa Así son las mañanas en Valencia de COPE-València. Ara podeu escoltar el document sonor, mitjançant el reproductor següent:

diumenge, 21 d’octubre de 2012

El carletí Doménec Anyó Primo

Aquest és el títol de l'article que signava Vicent Climent Ferrando, el 17 de juny de 2012, en la seua columna d'opinió, titulada Història viva, de l’edició de la Ribera del diari Levante-EMV. Si voleu accedir al contingut de l’article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opició 'Obrir vincle').

dilluns, 1 d’octubre de 2012

El bandolerisme a casa nostra

Aquest és el títol de l'article d'opinió que va signar Emili Selfa, el 19 de gener de 2012, en l'edició de la Safor del diari Las Provincias sobre el meu llibre Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833). Si voleu accedir al contingut de l'article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').

divendres, 14 de setembre de 2012

Entrevista en Tele 7 Safor

L'entrevista s'emetia el 12 de juny de 2012 en el programa A tu gusto de Tele 7 Safor, que conduïa Carmen Berzosa. En ella, vaig comentar algunes qüestions referents als meus llibres i també vaig repassar altres detalls interessants del bandolerisme que es va manifestar al llarg del segle xix a les comarques centrals i, especialment, a la Safor.

 

vídeos de dm_501854779748a a Dailymotion

dimarts, 28 d’agost de 2012

'Acabaren com Camot', una lectura recomanada

Aquest és el títol de la crítica que va signar l'escriptor Vicent Sanchis i Martínez, el 5 de gener de 2012, en l'edició de la Ribera del diari Levante-EMV sobre el meu llibre Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833). Si voleu consultar la informació, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').

dimarts, 21 d’agost de 2012

El Tio Joan de la Marina ja té la seua història

L'edició de la Safor del diari Levante-EMV publicava, el 13 d'agost de 2010, un reportatge sobre el meu llibre El Tio Joan de la Marina: un bandoler d'Ador en terres del Xúquer i el Túria (1851-1878), signat pel periodista Miquel Font. Si voleu accedir al contingut de l'article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer-  i elegir l'opció 'Obrir vincle').

dilluns, 13 d’agost de 2012

Entrevista al programa 'Hoy por Hoy' de Radio Alcoy


El 2 de març de 2010, pocs dies després de presentar el llibre La senda dels lladres: bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839) al Centre Cultural Joan Fuster de Beniarrés, el periodista Rafa Santonja m'entrevistava al programa Hoy por Hoy de Radio Alcoy - Cadena SER, perquè comentara els trets més característics i destacats del bandolerisme valencià del Vuit-cents. Ara podeu escoltar el document sonor, mitjançant el reproductor següent:

dimecres, 8 d’agost de 2012

El robatori a cal prevere de Bocairent

Aquest és el títol d'un dels meus primers articles sobre el bandolerisme valencià del segle xix (la ressenya bibliogràfica la trobareu en Bibliografia de l'autor –Material de Consulta–). El robatori a cal prevere de Bocaient va eixir publicat, al febrer del 2010, en el programa de festes editat a Bocairent en honor a sant Blai. El treball estudia l'assalt perpetrat, a mitjan desembre de 1849, per catorze o setze desconeguts a cal rector de la vila de les mantes, Manuel Aparicio. Si us interessa consultar l’article, heu de prémer sobre les imatges següents (tot seguit, heu de clicar sobre el botó dret del ratolí i, finalment, heu de triar l’opció ‘Visualitza la imatge’ per tal de veure-les ampliades).
 

dimecres, 1 d’agost de 2012

Entrevista en TV Comarcal

L'entrevista s'emetia el 9 de maig de 2012 en el magazín Bon Dia Comarcal de TV Comarcal, que condueix José Antonio San Martín Frigols. En ella, vaig comentar algunes qüestions referents al meu llibre Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833) i també vaig repassar altres detalls interessants del bandolerisme que es va manifestar a les comarques centrals al llarg de la centúria dinovena.

vídeos de dm_501854779748a a Dailymotion

dilluns, 23 de juliol de 2012

La conferència de Xaló

El 5 de juny de 2009 vaig oferir a Xaló, la Marina Alta, la primera de les meues xerrades sobre el bandolerisme valencià del Vuit-cents. La conferència duia per títol Bandolerisme als voltants de la serra de Bèrnia al segle xix i va ser impartida en el marc de la Jornada sobre el segle xix que va organitzar l'Ajuntament de Xaló. Ara teniu l'oportunitat de consultar el contingut de la intervenció, prement sobre les imatges següents (per a veure-les ampliades, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').

dimarts, 17 de juliol de 2012

La llegenda de Camot

 Font de la plaça d'Aldomar o d'Alexandre VI, a Xàtiva (Fons d'Edicions Tívoli).

Conta Toni Cucarella en el pròleg del llibre Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833) que fa uns anys, mentre feia un programa de ràdio sobre curiositats històriques i culturals de la Costera a Ràdio Xàtiva SER, el bibliotecari Vicent Orquín li va passar la còpia d'un article del prevere i historiador d'Énguera, Pedro Sucías, publicat en el periòdic local El Heraldo de Játiva en 1911. "Has quedat com 'Camot'" era el títol que encapçalava aquell article. Podríem dir que el relat de Sucías, tot i que té una aparença més o menys històrica, s'inspira més aïna en esdeveniments reals que la tradició oral i popular ha transformat i exagerat, addicionant-hi elements imaginatius o ficticis en una major o menor proporció. En ell, el capellà enguerí revela els orígens d'un personatge que fins no fa gaire "era simplement un nom sense història, fòssil dins una molt coneguda i encara emprada sentència popular: Hem quedat (o acabat) com Camot". A l'abril de 2005, Cucarella treia a llum al seu bloc Toni Cucarella en roba de batalla els passatges més interessants del document de Sucías, i que ara podeu consultar a continuació:

Diem: «Hem quedat com Camot», i volem expressar que hem quedat malament, que les coses ens han eixit entortellades, que hem estat víctimes de la desgràcia. De molts dels personatges que hem anat anomenant –Tacó, Carracuca, Piu, Tronc, Garró...– només coneixem allò que diu la frase que els reporta: de les seues vides, si és que potser existiren de veritat i no foren protagonistes d'alguna rondalla inventada, no sabem res més. En canvi, de Galima, roder de la Costera, alguna notícia n'hem pogut donar. I tot seguit n'hi donarem de Camot. Abans de fer els cinc cèntims de la seua desgraciada biografia, cal, primer de tot, donar les gràcies a Vicent Orquín, bibliotecari de Xàtiva, que va ser qui em va proporcionar les dades que tot seguit escudellaré. El que referiré de Camot ho he amprat –manllevat– de l'article que l'any 1911 va publicar el prevere Pere Sucías a El Heraldo de Játiva, i que va titular, com no podia ser d'una altra manera, Has quedat com «Camot».
Francesc Navarro, més conegut pel malnom de Camot, va nàixer a Xàtiva, al barri de les Barreres (extramurs de la ciutat), l'any 1780. De jove va seguir l'ofici de son pare: carreter. Però, segons Sucías, Camot era amic del comboi i la gresca, freqüentava les tavernes i tenia fama de fatxenda i buscaraons. Com que li agradava la bona vida i defugia la faena –fuig, faena, fuig!–, es va posar a roder, sobretot per la zona de Cerdà, és a dir, pel camí reial. Feia robatoris de poca consistència, però que el dugueren sovint a la presó. Fins que l'any 1826 feren la feta del canonge Cebrià, home de família rica. Era vell, el canonge, i en tenien cura una fadrina tan vella com ell i un acòlit. Vivia en el carrer que avui porta el seu nom, i que puja des del final del carrer de Sant Francesc a la plaça de Santa Tecla o de la Zona.
La colla de Camot va intentar robar a cal canonge Cebrià. Amb un filaberquí feren un forat en la finestra, després amb un serrutx ampliaren el forat per tal de passar-hi el braç i moure el passador que tancava la finestra. L'acòlit que convivia amb el canonge va sentir el soroll i va descobrir el braç del lladre que intentava manipular el passador. L'acòlit va agafar la corretja del pantaló i amb ella va lligar el braç del lladre, de manera que aquest no podria fugir-se'n. Què feren els seus companys ara que havien estat descoberts? El mataren d'una punyalada al cor i li tallaren el cap i el despullaren, tot amb la idea que no pogueren identificar el cadàver i, per tant, que no pogueren aclarir amb qui treballava el mort.
Abans de tres mesos, un llaurador va trobar el cap tallat en un paller de la partida de Divendres. Ara que ja sabien qui havia intentat aquell robatori, la colla de Camot va ser detinguda. Eren cinc en total, comptant-hi Camot. I tots foren condemnats a morir en la forca. Camot havia de ser penjat l'últim i a part. Però se'n va fugir esmunyint-se pel forat del comú. Va travessar tot el clavegueram, i «molt va patir en el trajecte, unes voltes per l'estretor del camí, i unes altres per les emanacions que l'ofegaven». Finalment, va poder eixir a la Font del Lleó, vora la porta principal de la ciutat emmurallada. Anava espentolat i ple de merda. Va llavar-se en la font i va acudir a demanar ajuda al forn de Santa Anna. Allí, un aprenent es va avenir a socórrer-lo, i mentre Camot s'amagava a l'alcavor el xicon va anar a buscar-li roba neta. Però mentre Camot dormia la fornera el va descobrir i va avisar la justícia. I el detingueren sense saber que era Camot. Pura xamba. A partir d'aquell moment, Camot no pararia de lamentar-se: «Que desgraciat que sóc!».
Diu Sucías, i jo li ho traduesc: «Als tres dies va arribar el botxí, a poqueta nit. L'endemà, se li va llegir la sentència, i transcorregut el termini legal, allà a les onze del matí va ordenar-se una processó a la porta de la presó. Al cap hi anava un redoblant marcant un pas llarg; el seguia un crucifix amb dos fanalets, l'un al costat de l'altre; darrere hi venien moltes persones amb llargues capes, a la usança d'aquell temps, i presidia tota aquella filera Camot en mànegues de camisa a cavall d'un mal burro...» La comitiva va resseguir el carrer Montcada, la plaça de l'Almodí, la plaça de Santa Tecla, fins a la plaça de la Bassa (dita de les Forques). En tot aquest trajecte, Camot se'n planyia: «Sóc molt desgraciat! No he mort ningú, però vaig a ser penjat. Sóc molt desgraciat!».
Val a dir que el relat sencer, i extens, del prevere Pere Sucías, és ben colpidor; fins i tot s'hi atreveix a fer una crítica contundent contra la pena de mort dient poquet i bo de l'ofici de botxí.

dimecres, 11 de juliol de 2012

Roders que mai no es rendien

L'edició de la Costera, la Canal de Navarrés i la Vall d’Albaida del rotatiu Levante-EMV publicava, el 22 d'octubre de 2011, un article d’opinió sobre el llibre Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833). Si voleu consultar la informació, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').

dimarts, 3 de juliol de 2012

Debat al programa 'A2-cultura' de Canal Nou 24

El divendres, 11 de novembre de 2011, el programa A2-cultura de Canal Nou 24, presentat i conduït pel periodista Josep Lluís Torró, emetia un debat sobre bandolerisme valencià en què participàvem el professor i escriptor d’Otos, Joan Olivares, i jo mateix. Si us interessa, ara teniu la possibilitat de veure’l íntegrament.

vídeos de dm_4ff320b162687 a Dailymotion

diumenge, 24 de juny de 2012

Els senders dels lladres

El professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i periodista, Lluís Bonada, signava en el setmanari El Temps del 29 de juny de 2010 un interessant i acurat reportatge sobre el bandolerisme que es va manifestar al País Valencià al llarg del primer terç de la centúria dinovena. L'article eixia a llum amb motiu de la publicació del meu primer assaig, La senda dels lladres: bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839). Si us interessa consultar-lo ara, heu de prémer sobre les imatges següents (en acabant, heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle', per tal de veure-les més grans).

dimarts, 19 de juny de 2012

I que dos ciris tinguen flama…

Aquest és el títol de l'article que el crític literari i escriptor, Antoni Zaragozà, va escriure sobre el meu treball El Tio Joan de la Marina: un bandoler d'Ador en terres del Xúquer i el Túria (1851-1878) en el Posdata, suplement cultural del diari Levante-EMV, del 22 d'octubre de 2010 (núm. 721, p. 3). Si voleu accedir al contingut de l'article i inclús guardar-vos-el, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').

dimecres, 13 de juny de 2012

Entrevista al programa 'Pego, París i Londres' de Ràdio Pego


El dijous 11 de novembre de 2011, els professors Vicent Morera i Joan Sendra em convidaven al seu programa Pego, París i Londres de Ràdio Pego, perquè els parlara de bandolerisme i, alhora, els contara els detalls més significatius d'aquest fenomen social i l'evolució que va experimentar al País Valencià al llarg del Vuit-cents. Ara podeu escoltar l'entrevista íntegra, mitjançant el reproductor següent:

dilluns, 4 de juny de 2012

Presentació a Ontinyent del llibre 'Acabaren com Camot'

L'acte es va celebrar el divendres, 1 de juny de 2012, a la Biblioteca Pública Sant Josep. Entre els assistents es trobava l'escriptor i novel·lista ontinyentí, Ramón Cerdá Sanjuán, qui ho va gravar tot i, posteriorment, va muntar un reportatge de vídeo que recollia un dels moments més àlgids i aplaudits, com ara quan els músics Jesús Barranco Gonzàlez i Xavi Requena Reig, tots dos membres del grup Gent del Desert, van interpretar en directe la cançó La fuga de Cameta.

dilluns, 28 de maig de 2012

Bandolers, des del Mondúber al Montgó

El 22 de gener de 2010, el diari Levante-EMV publicava, en el número 695 del suplement cultural Posdata, la crítica del periodista i escriptor, Antoni Zaragozà, sobre l'assaig La senda dels lladres: Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839). Si voleu accedir al contingut de l'article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre les imatges següents (per a veure-les ampliades, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').

 

divendres, 11 de maig de 2012

A propòsit del Tramusseret de Benirredrà

Una quadrilla de roders que des de la primavera de 1797 va fer estralls a les comarques de la Safor, la Vall d’Albaida, la Costera i el Comtat va ser l’acabdillada per Vicent Mas Capó, sobrenomenat el Tramusseret i fill de Benirredrà, població propera a Gandia. En relació amb el lloc de naixença del Tramusseret, val a dir que la historiografia va sostenir en un principi que era de Beniardà, municipi de la Marina Baixa radicat a la vall de Guadalest. El susdit argument, emperò, sempre ha pecat de poca solidesa. Només hem de veure que molts dels companyons del Tramusseret eren de la Safor. El que va passar en el seu moment fou que alguns investigadors es van fiar d’una font primera, com són els llibres de desemparats, sentenciats i ajusticiats de la Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats de València, en un dels quals hi ha anotat que el Tramusseret era de Beniardà. La confusió ha estat sempre patent. I tot rau en la transformació per permutació del topònim oficial Benirredrà en la forma vulgar Beniadrà, l’ús de la qual està fortament arrelat entre els benirredrans i les benirredranes. Entre Beniadrà i Beniardà, per tant, hi ha escasses diferències. Si comparem els dos mots, detectem una espècie de conflicte homonímic, per dir-ho d’alguna manera.
[M.
Arcos i Martínez, Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833), 2011, pp. 22 i 23]


 
Vista general de la devesa i l'horta de Gandia, presa des del cim del massís del Mondúber (Font: Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, t. 1, 1795).

dilluns, 16 d’abril de 2012

Els fets de Canals i la fi del Gat de Carlet

Si hi ha un episodi de bandolerisme que destaca per la seua extrema brutalitat és el tiroteig esborronador i acarnissat que es va desencadenar, el 25 de gener de 1828, al número 52 del carrer del Mig de Canals (La Costera, País Valencià). Es pot dir que aquell enfrontament armat va ser el més sagnant i dantesc de tots els que van sostenir els roders i les forces d’ordre públic al llarg del segle xix. L'emboscada era dirigida personalment pel mateix governador de Xàtiva, Bernat Peris, contra el Gat de Carlet i tres dels seus amics més íntims –els canalins Pep de Llorenç i el Confit i el Fraret de Vallada–, gràcies a una delació de Joaquim Escuder, natural de la Granja de la Costera i component de la quadrilla. Encara que no se sap el nombre exacte d'efectius militars i policials que hi van intervenir, es calcula que en van ser més de cent cinquanta, tot això sense comptar els civils que també hi van participar. Un succés que va contribuir a forjar la llegenda del Gat de Carlet. Aquest bandoler va preferir morir d'una trabucada disparada per un dels seus companys, abans d'entregar-se viu a la justícia.
Si voleu més informació sobre aquest tema, podeu consultar les pp. 109-124 del llibre Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833).
Imatge 1: Vista parcial del carrer del Mig de Canals.
Imatges 2 i 3: Indult concedit pel capità general de València al confident Escuder (Arxiu Municipal de Xàtiva, llig. 757, exp. núm. 7, 27 de gener de 1828).

dimarts, 3 d’abril de 2012

Bandolers a Bocairent

Aquest és el títol del segon dels meus articles sobre el bandolerisme valencià del segle xix (la ressenya bibliogràfica la trobareu en Bibliografia de l'autor –Material de Consulta–). Bandolers a Bocairent va eixir publicat, al febrer del 2009, en el programa de festes editat a la vila bocairentina en honor a sant Blai. El treball estudia el robatori perpetrat, al març de 1817, per una quadrilla de roders de la Safor, la Vall d’Albaida i el Comtat a ca Martí Belda Belda. Si us interessa consultar l’article, heu de prémer sobre les imatges següents (tot seguit, heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció ‘Visualitza la imatge’ o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle', per tal de veure-les ampliades).

diumenge, 25 de març de 2012

Rescatant la memòria dels bandolers

L'edició de la Safor del diari Levante-EMV publicava, el 16 d'agost de 2011, un reportatge sobre el llibre Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833). Si voleu accedir al contingut de l'article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí 
-Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').

dimarts, 7 de febrer de 2012

La Safor fou terra de bandolers

El 7 de desembre de 2008, el periòdic Levante-EMV publicava, en la seua edició de la Safor (País Valencià), el primer article sobre l'assaig La senda dels lladres: Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839). El treball era signat pel periodista oliver, Miquel-Àngel Font i Sempere, i eixia a la llum a poc d'espai que la Societat Coral el Micalet em guardonara amb el XV Premi Francesc Ferrer i Pastor d'investigació vers la llengua, la cultura o la societat. Si voleu consultar la informació, heu de prémer sobre la imatge següent (primerament, heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle', a fi de veure més gran la imatge).

Aproximació als aspectes socials del bandolerisme vuitcentista valencià: el cas d'Oliva


Ací teniu l'article que va eixir publicat en el número 7 de la revista Cabdells, i que ara podeu consultar i, fins i tot, desar-lo del Racó Català:

Aproximació als aspectes socials del bandolerisme vuitcentista valencià: el cas d'Oliva

dimecres, 18 de gener de 2012

Entrevista al programa ‘Encontres’ de Canal Nou 2


El 25 d’octubre de 2010, el programa Encontres de Canal Nou 2, conduït pel periodista Ricard Bellveser, repassava el bandolerisme valencià que es va manifestar al segle XIX i, alhora, analitzava els assajos d'investigació històrica La senda dels lladres i El Tio Joan de la Marina. Si us interessa, ara teniu l'oportunitat de veure l’entrevista íntegra.

dilluns, 16 de gener de 2012

La llegenda del Tio Joan continua viva a Llombai

El llombaí Vicent Climent Ferrando va publicar ahir –15 de gener de 2012–, en l’edició de la Ribera del diari Levante-EMV, un article sobre bandolerisme titulat Vicent Estruch Mascarell. En realitat, Vicent Estruch Mascarell fou un roder d’Ador (La Safor) conegut pels seus íntims, i també per les seues víctimes i els seus enemics, com el Tio Joan de la Marina. En la columna, Vicent Climent Ferrando resumeix els detalls més significatius de la vida d’aquell bandoler, però sobretot deixa constància de l’existència de tres documents que han fet possible que una rondalla sobre el Tio Joan, que s'ha transmés de pares a fills en terres del marquesat de Llombai (La Ribera Alta), haja quedat immortalitzada per sempre. Si voleu accedir al contingut de l’article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opició 'Obrir vincle').

diumenge, 1 de gener de 2012

Que desgraciat que sóc!

Amb aquesta frase mítica, el crític literari i escriptor, Antoni Zaragozà, encapçalava la ressenya del meu treball Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833), que va aparéixer en el Posdata, suplement cultural del periòdic Levante-EMV, del 4 de novembre de 2011 (núm. 758, p. 4). Entre altres coses, Zaragozà comentava que el fenomen del bandolerisme “no ha tingut la merescuda atenció per part dels historiadors de casa, pot ser perquè li han atribuït escassa rellevància històrica, cosa que Arcos desmenteix des dels seus llibres, estudis, opuscles i articles que ha dedicat al bandolerisme valencià”. A més a més, Zaragozà subratllava que “l’autor ha esmerçat temps, paciència i una dedicació exhaustiva en la recerca de documentació: arxius, protocols, hemeroteques, biblioteques, lligalls, etc., a més, ha estirat del cabdell de la tradició oral i l’imaginari col·lectiu contrastant-los amb la documentació oficial fins destriar la veracitat dels fets i trobar-se amb uns personatges ben allunyats de l’estereotip popular i de les llegendes romàntiques”. Antoni Zaragozà destacava que el llibre està “escrit amb l’agilitat verbal del periodista d’investigació” i ensems afegia que “Arcos ens ofereix la narració rigorosa d’uns fets certs, d’una història recuperada”. Si us interessa consultar l’article, heu de prémer sobre la imatge següent (tot seguit, heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció ‘Visualitza la imatge’ o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle', a fi de veure-la ampliada).