dilluns, 16 d’abril de 2012

Els fets de Canals i la fi del Gat de Carlet

Si hi ha un episodi de bandolerisme que destaca per la seua extrema brutalitat és el tiroteig esborronador i acarnissat que es va desencadenar, el 25 de gener de 1828, al número 52 del carrer del Mig de Canals (La Costera, País Valencià). Es pot dir que aquell enfrontament armat va ser el més sagnant i dantesc de tots els que van sostenir els roders i les forces d’ordre públic al llarg del segle xix. L'emboscada era dirigida personalment pel mateix governador de Xàtiva, Bernat Peris, contra el Gat de Carlet i tres dels seus amics més íntims –els canalins Pep de Llorenç i el Confit i el Fraret de Vallada–, gràcies a una delació de Joaquim Escuder, natural de la Granja de la Costera i component de la quadrilla. Encara que no se sap el nombre exacte d'efectius militars i policials que hi van intervenir, es calcula que en van ser més de cent cinquanta, tot això sense comptar els civils que també hi van participar. Un succés que va contribuir a forjar la llegenda del Gat de Carlet. Aquest bandoler va preferir morir d'una trabucada disparada per un dels seus companys, abans d'entregar-se viu a la justícia.
Si voleu més informació sobre aquest tema, podeu consultar les pp. 109-124 del llibre Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833).
Imatge 1: Vista parcial del carrer del Mig de Canals.
Imatges 2 i 3: Indult concedit pel capità general de València al confident Escuder (Arxiu Municipal de Xàtiva, llig. 757, exp. núm. 7, 27 de gener de 1828).