El 22 de gener de 2010, el diari Levante-EMV
publicava, en el número 695 del suplement cultural Posdata, la crítica del periodista i escriptor, Antoni Zaragozà, sobre
l'assaig La senda dels lladres: Bandolerisme als voltants de la serra de
Mostalla (1806-1839). Si voleu accedir al contingut de
l'article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre les imatges següents
(per a veure-les ampliades, primerament heu de clicar el botó esquerre del
ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').
Lloc dedicat a oferir els avanços en la investigació del bandolerisme valencià del segle XIX
dilluns, 28 de maig del 2012
divendres, 11 de maig del 2012
A propòsit del Tramusseret de Benirredrà
Una quadrilla de roders que des de la primavera de 1797 va fer estralls a
les comarques de la Safor, la Vall d’Albaida, la Costera i el Comtat va
ser l’acabdillada per Vicent Mas Capó, sobrenomenat el Tramusseret i
fill de Benirredrà, població propera a
Gandia. En relació amb el lloc de naixença del Tramusseret, val a dir
que la historiografia va sostenir en un principi que era de Beniardà,
municipi de la Marina Baixa radicat a la vall de Guadalest. El susdit
argument, emperò, sempre ha pecat de poca solidesa. Només hem de veure
que molts dels companyons del Tramusseret eren de la Safor. El que va
passar en el seu moment fou que alguns investigadors es van fiar d’una
font primera, com són els llibres de desemparats, sentenciats i
ajusticiats de la Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats de
València, en un dels quals hi ha anotat que el Tramusseret era de
Beniardà. La confusió ha estat sempre patent. I tot rau en la
transformació per permutació del topònim oficial Benirredrà en la forma
vulgar Beniadrà, l’ús de la qual està fortament arrelat entre els
benirredrans i les benirredranes. Entre Beniadrà i Beniardà, per tant,
hi ha escasses diferències. Si comparem els dos mots, detectem una
espècie de conflicte homonímic, per dir-ho d’alguna manera.
[M. Arcos i Martínez, Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833), 2011, pp. 22 i 23]
Vista general de la devesa i l'horta de Gandia, presa des del cim del massís del Mondúber (Font: Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, t. 1, 1795).
[M. Arcos i Martínez, Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833), 2011, pp. 22 i 23]
Vista general de la devesa i l'horta de Gandia, presa des del cim del massís del Mondúber (Font: Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, t. 1, 1795).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)