Entrevista al programa ‘Encontres’ de Canal Nou 2

El 25 d’octubre de 2010, el programa Encontres de Canal Nou 2, conduït pel periodista Ricard Bellveser, repassava el bandolerisme valencià que es va manifestar al segle XIX i, alhora, analitzava els assajos d'investigació històrica La senda dels lladres i El Tio Joan de la Marina. Si us interessa, ara teniu l'oportunitat de veure l’entrevista íntegra.

La llegenda del Tio Joan continua viva a Llombai

El llombaí Vicent Climent Ferrando va publicar ahir –15 de gener de 2012–, en l’edició de la Ribera del diari Levante-EMV, un article sobre bandolerisme titulat Vicent Estruch Mascarell. En realitat, Vicent Estruch Mascarell fou un roder d’Ador (La Safor) conegut pels seus íntims, i també per les seues víctimes i els seus enemics, com el Tio Joan de la Marina. En la columna, Vicent Climent Ferrando resumeix els detalls més significatius de la vida d’aquell bandoler, però sobretot deixa constància de l’existència de tres documents que han fet possible que una rondalla sobre el Tio Joan, que s'ha transmés de pares a fills en terres del marquesat de Llombai (La Ribera Alta), haja quedat immortalitzada per sempre. Si voleu accedir al contingut de l’article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opició 'Obrir vincle').

Que desgraciat que sóc!

Amb aquesta frase mítica, el crític literari i escriptor, Antoni Zaragozà, encapçalava la ressenya del meu treball Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833), que va aparéixer en el Posdata, suplement cultural del periòdic Levante-EMV, del 4 de novembre de 2011 (núm. 758, p. 4). Entre altres coses, Zaragozà comentava que el fenomen del bandolerisme “no ha tingut la merescuda atenció per part dels historiadors de casa, pot ser perquè li han atribuït escassa rellevància històrica, cosa que Arcos desmenteix des dels seus llibres, estudis, opuscles i articles que ha dedicat al bandolerisme valencià”. A més a més, Zaragozà subratllava que “l’autor ha esmerçat temps, paciència i una dedicació exhaustiva en la recerca de documentació: arxius, protocols, hemeroteques, biblioteques, lligalls, etc., a més, ha estirat del cabdell de la tradició oral i l’imaginari col·lectiu contrastant-los amb la documentació oficial fins destriar la veracitat dels fets i trobar-se amb uns personatges ben allunyats de l’estereotip popular i de les llegendes romàntiques”. Antoni Zaragozà destacava que el llibre està “escrit amb l’agilitat verbal del periodista d’investigació” i ensems afegia que “Arcos ens ofereix la narració rigorosa d’uns fets certs, d’una història recuperada”. Si us interessa consultar l’article, heu de prémer sobre la imatge següent (tot seguit, heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció ‘Visualitza la imatge’ o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle', a fi de veure-la ampliada).